Tipus | àlbum d'estudi |
---|---|
Artista | Pink Floyd |
Publicat | 30 novembre 1979 |
Gènere | rock progressiu |
Durada | 81:09 |
Llengua | anglès |
Discogràfica | Harvest Records Columbia Records |
Portada | Gerald Scarfe |
Productor | Bob Ezrin |
Format | doble LP, 2XCD i estríming de música |
Pistes 1. In the Flesh? (03:16) 2. The Thin Ice (02:27) 03. Another Brick in the Wall, part 1 (03:11) 4. The Happiest Days of Our Lives (01:46) 05. Another Brick in the Wall, part 2 6. Mother (05:32) 7. Goodbye Blue Sky (02:45) 8. Empty Spaces (02:10) 9. Young Lust (03:25) 10. One of My Turns (03:41) 11. Don't Leave Me Now (04:08) 12. Another Brick in the Wall, part 3 13. Goodbye Cruel World (01:16) 14. Hey You (04:40) 15. Is There Anybody Out There? (02:44) 16. Nobody Home (03:26) 17. Vera (01:35) 18. Bring the Boys Back Home (01:21) 19. Comfortably Numb (06:23) 20. The Show Must Go On (01:36) 21. In the Flesh (04:15) 22. Run Like Hell (04:20) 23. Waiting For The Worms (04:04) 24. Stop (00:30) 25. The Trial (05:13) 26. Outside the Wall (01:41)
| |
Cronologia | |
The Wall (en català: El Mur) és l'onzè àlbum d'estudi de la banda britànica de rock progressiu Pink Floyd, editat el 30 de novembre de 1979.[1][2] El disc és un àlbum conceptual referent als règims totalitaris, explicat a través de la vida d'una estrella del rock fracassada, Pink. És l'últim disc d'estudi abans que el teclista Richard Wright abandonés el grup (encara que hi tornaria el 1987).
Roger Waters va tenir la inspiració per compondre el disc durant la gira In the Flesh Tour que va tenir lloc després de l'edició del disc anterior, Animals, el 1977. En un concert d'aquesta gira, a Montreal, Roger Waters va reaccionar violentament davant un espectador que no deixava de cridar, xisclar, agitar els braços i demanar al grup que toquessin «Careful With That Axe, Eugene» (una altra peça musical del grup). Waters va escopir-li a la cara, però, immediatament, va penedir-se del seu acte i va sentir com s'allunyava del públic, com si hagués construït un mur imaginari.
Totes les cançons del disc són obra de Roger Waters, excepte «Young Lust» (co-escrita amb David Gilmour) i «The Trial» (co-escrita amb Bob Ezrin). Les cançons «Comfortably Numb» i «Run Like Hell» estan escrites per David Gilmour amb la col·laboració de Roger Waters.
Originalment fou editat a Gran Bretanya amb la productora Harvest Records, i sortí a la venda el dia 30 de novembre del 1979. Als EUA sortí el 8 de desembre del mateix any, sota el segell de Columbia Records. Després, el 1994, fou reeditat i remasteritzat en CD a Gran Bretanya sota el segell d'EMI Records. Columbia Records s'encarregà, el 1997, de reeditar-lo i remasteritzar-lo per als EUA i la resta del món. El 1999, Capitol Records per a la Gran Bretanya i EMI Records per a la resta del món, editaren una nova versió del disc per a celebrar-ne el 20è aniversari.
The Wall és un dels àlbum conceptuals més coneguts.[3] Amb més de 30 milions de còpies venudes, és el segon àlbum més venut de la discografia de la banda (darrere de The Dark Side of the Moon), el doble àlbum més venut de tots els temps,[4] i un dels àlbums més venuts de tots els temps en general.[5] El 1998, els lectors de la revista Q van qualificar el disc com el número 68 en la llista dels millors discos de la història. L'any 2000, va ser votat número 30 als All Time Top 1000 Albums de Colin Larkin.[6] El 2003, 2012 i 2020, va incloure's les llistes de Rolling Stone dels «500 millors discs de tots els temps».[7] Del 2010 al 2013, Waters va organitzar una nova gira en directe Wall que es va convertir en una de les gires de concerts amb més ingressos d'un músic solista.
The Wall fou disc d'or i de platí el març del 1980, i des de llavors ha estat 23 vegades disc de platí. El 1980 fou número 1 a la llista Billboard dels discos més venuts.